Debat:

L’educació al llarg de la vida

 

L’educació per a persones adultes, l’educació al llarg de la vida té una trajectòria molt llarga i un impacte important en la societat actual, en el nostre país. S’han consolidat experiències, metodologies de treball que funcionen per a joves i per a persones adultes. Existeix una tradició pedagògica important en el nostre país, no obstant aquesta disciplina sovint és poc visible en l’entorn social. Les escoles desenvolupen propostes molt innovadores, però tan sols arriben a les persones a qui els interessa, que ja formen part d’aquest món. Cal donar-li més presència a l’educació d’adults.

Els participants al debat constatem la importància de l’educació per a persones adultes en tots els documents i declaracions oficials i també per a les persones que participen en els processos educatius arreu de Catalunya però veiem que cal un nou impuls. Es dona sovint que moltes activitats passen desapercebudes, no disposen dels recursos que serien necessaris i quan es prenen decisions sobre l’àmbit de l’educació al llarg de la vida de forma parcial i sense tenir en compte la realitat existent. Entre els participants  sorgeix la proposta de generar un espai que permeti comunicar-se de millor tants entre les experiències i accions educatives com amb les administracions responsables del sector.

També es posa sobre la taula l’existència de diferents tipus d’escoles, algunes segons la seva dimensió, l’adscripció institucional, el sector de la població, la metodologia emprada, …  i caldria considerar l’especificitat d’aquestes realitats. És destaca la importància de visibilitzar la tasca de l’educació per a persones adultes en totes les seves realitat recolzant les iniciatives més petites que poden estar més a prop del territori de de les persones que poden tenir més dificultats d’accés. Tots els centres haurien de tenir les mateixes opcions independentment de la seva adscripció o dimensió.

El perfil de l’alumnat de les escoles de formació per a persones adultes és molt divers, i ha anat canviant al llarg del temps, i és un factor que ha transformat les maneres d’actuar a l’aula i les metodologies que s’utilitzen. S’exposa la tendència que actualment els CFA  (Centres de Formació d’Adults) estan prioritzant lla formació de joves que volen tenir una nova oportunitat de continuar els estudis en el sistema educatiu i per altre decreixen les propostes educatives en els CFA cap a la  població adulta. Cal veure quin és l’espai que correspon a altres institucions que també fan educació d’adults com els centres cívics, les entitats socials i moltes iniciatives locals i de tot Catalunya. La Xarxa de la Generalitat i municipals de CFA ha de poder arribar a la població adulta de tots els territoris de Catalunya que necessiten una educació bàsica

En moltes poblacions o barris, existeixen models de gestió comunitària, i posa de relleu la tasca d’alguns professionals que amb  aquests models contribueixen a la visibilització  de l’educació i a què aquesta  es conjugui amb organitzacions socials i així se sumin forces. Alguns professionals defensen que aquest és un model cap al qual s’ha de caminar.

El debat sobre la tecnologia també està a l’ordre del dia, impulsat per la situació actual de confinament, fa repensar quin rol han de jugar les tecnologies en el món de l’educació per a persones adultes.

Per una banda es destaca la importància de fer difusió per les xarxes socials i les vies de comunicació virtuals per donar més visibilitat a l’educació d’adults. I en aquesta mateixa direcció es planteja oferir altres formes de formació digital per a persones adultes, lligada a la implementació d’un model educatiu més tecnològic i es debat semi presencialitat com una opció viable en la conjuntura actual. També es planteja la coordinació amb les escoles les institucions educatives del territori per tal de poder oferir una educació que compti amb els nucli familiar que és l’element articulador de relacions i pot ser també impulsor de desenvolupament.

Per altra banda, es defensa que el contacte, la proximitat són els punts forts de l’educació per a persones adultes, i que la semi presencialitat fóra possible sempre que aquests no es perdessin. Es destaca la importància de la co docència, de la presència de dues persones a l’aula i l’enriquiment educatiu que produeix. A la vegada, la virtualització genera moltes pors, l’existència de la bretxa tecnològica i el fet que molta gent es pugui quedar enrere. S’expressa que no és el mateix tenir un mòbil o una tauleta que un ordinador, que hi ha incomoditats que poden dificultar l’aprenentatge.

Es fa una proposta per analitzar per desgranar aquesta escletxa digital que tant preocupa i així visualitzar on s’hauria d’incidir. S’han de tenir en compte les diferents dimensions que la componen, la dimensió tècnica, la del saber, la de compartir i la de l’ambient. La primera fa referència als aparells i a la connectivitat, i és on s’hauria de garantir que tot l’alumnat disposes d’infraestructura. La segona, la del saber, posa el focus en què se sàpiguen utilitzar les tecnologies més enllà de connectar-se a una classe virtual. La tercera, la de compartir, posa en manifest que si es pot tenir infraestructura i coneixement de com s’utilitza, però que en una casa hi poden viure cinc persones i tan sols haver-hi un ordinador. Aquest fet pot generar molta tensió, crear torns, qui l’utilitza, qui no, quant de temps, etcètera. La quarta, fa referència a l’ambient, i és que aquest ha de ser propici, còmode, que faciliti l’aprenentatge.

A la vegada es manifesta que, a vegades, els professors i professores no estan ni prou formats en mitjans digitals per fer formacions en aquesta matèria. I sorgeix el debat de si utilitzar noves tecnologies en grups d’acollida o no. Hi ha professionals del sector, que defensen que no s’ha de tenir por d’introduir les Tics en aquest tipus de grups.

Més enllà del debat sobre les tecnologies i la virtualització, s’estudien les formes d’afrontar el moment actual i metodologies que poden ser útils en aquesta branca de l’educació. Es destaca el rol d’acompanyant, de no ser professors, sinó persones que acompanyen en el procés d’aprenentatge. També es comenta que el fet de que actualment les classes hagin de ser limitades a un nombre d’alumnes mes reduït pot millorar molt l’acció educativa, aquest acompanyament del que parlem. Es destaquen iniciatives que potencien la  intergeneracionalitat com a potencialitat de l’educació per a persones adultes. A l’educació al llarg de la vida es dona  com a característica habitual, la interculturalitat, intergeneracionalitat i la interacció entre diferents propostes educatives i la convivència  de persones de sectors socials molt diversos i aquest és un capital social que cal aprofitat.

Finalment, es fa una crida per trobar espais  d’organització, de treball i de repensar la tasca educativa al llarg de al vida comptant amb altres agents que estiguin treballant en altres àmbits per compartir recursos, dinàmiques y orientacions que puguin millorar l’educació de les dones i els homes de Catalunya.

Grup Impulsor del Debat

Maig 2020

educacioadults@gmail.com